Qui som

La Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado obre les portes el 23 d’abril de 2012 a partir del trasllat de l’anterior biblioteca a Can Roca, inaugurada l’any 1986 on va donar servei durant 26 anys.

Missió

La Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado és un centre local d’accés lliure a la informació, al coneixement, a la cultura, a la formació continuada i al lleure.

És un espai de relació que actua com a agent actiu en la promoció de la lectura per als ciutadans, i que interactua amb agents culturals, socials i educatius de Castelldefels.

Visió

La biblioteca com a primer equipament de proximitat per a tota la ciutadania que crea comunitat, i que treballa de manera transversal amb altres agents; ser pioners en innovació en el camp de les biblioteques i avaluar la feina realitzada per projectes i l’ impacte en el municipi.

Línies estratègiques 2020-2023 i Pla d’actuació 2020

A continuació els objectius estratègics del pla d’actuació de la biblioteca per aquest any 2020, en sis grans grups o línies estratègiques.
Per cada objectiu estratègic es detallen les actuacions que es duran a terme per aconseguir-lo.
Les cinc primeres línies estratègiques son compartides per tot el departament de Cultura i tindran vigència tot el mandat, fins al 2023 i formen part del PAM municipal. La darrera i sisena està relacionada directament amb el funcionament més orgànic de la biblioteca i recull actuacions més dirigides a millorar el funcionament del servei i alguna de les actuacions que no s’han finalitzat i que corresponent al pla estratègic anterior.
Les 6 línies estratègiques es desglossen en 31 objectius estratègics i 45 actuacions o objectius operacionals.

Memòria de la Biblioteca 2019

Història

Ramon Fernàndez Jurado

Almeria 1914 – Castelldefels 1984

Als quatre anys va arribar a Barcelona. Ebenista de professió amb un gran interès pel saber, als vespres estudiava català –en va arribar a ser professor-, filosofia i literatura. Es va unir al moviment esperantista i va donar classes d’esperanto, també a Castelldefels. Va dedicar tota la vida a la lluita per la llibertat i la justícia, des de les diferents organitzacions polítiques i el sindicat on va militar: Bloc Obert i Camperol (BOC), Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Unió General de Treballadors (UGT).

Va fer la guerra en el bàndol republicà i el van ferir greument. El triomf del franquisme el va condemnar a 30 anys de presó “por auxilio a la rebelión”. En llibertat condicional, l’any 1945 es va exiliar a Xile amb la seva companya, pares i germans, i en va tornar l’any 1967, amb dos fills i una néta.

El gran nombre d’articles i poemes que va escriure, en català, castellà i esperanto, mostren les seves sòlides conviccions, la seva honestedat i el seu treball constant en favor de la llibertat i la justícia en tots els camps de la vida. Era una persona amb sentit de l’humor, afable, exigent amb ell mateix i amb els altres, i fidel als seus principis.

Ramon Fernàndez Jurado

(Esperanto)

Kvarjaraĝa li alvenis en Barcelonon. Profesie meblisto kun granda scivolo, libertempe studadis la katalunan lingvon – fako pri kiu li profesoriĝis -, filozofion kaj literaturon. Li aniĝis al la Esperanto-movado kaj instruis Esperanton, ankaŭ en Castelldefels. Li dediĉis sian tutan vivon al la batalo por libereco kaj justeco, ekde diversaj politikaj organizoj kaj la sindikato en kiu li membris: Laborista kaj Kamparana Bloko (BOC), Laborista Partio de Marksista Unuiĝo (POUM), Kataluna Socialista Partio (PSC) kaj la Ĝenerala Unuiĝo de Laboristoj (UGT).

Li militis ĉe respublikana flanko kaj estis serioze vundita. La venko de Franco kondamnis lin al 30 jaroj en malliberejo “pro helpo al la ribelo”. Dum libereco sub kondiĉoj, en 1945 ekziliĝis al Ĉilio kun sia partnero, filino, gepatroj kaj gefratoj, kaj revenis en 1967, kun du filoj kaj nepino.

La granda nombro da artikoloj kaj poemoj kiujn li verkis en la kataluna, la hispana kaj Esperanto, montras liajn fortajn konvinkojn, lian honestecon kaj lian konstantan laboron favore al libereco kaj justeco en ĉiuj fakoj de la vivo. Li estis humursenta persono, milda, postulema al si mem kaj al la aliaj, kaj fidela al siaj principoj.

Margarida Xirgu i Subirà

Molins de Rei 1888 – Montevideo 1969

Nascuda al juliol de 1888, va debutar professionalment al Teatre Romea el 1906 amb l‘obra “Mar i Cel” d’Àngel Guimerà. L‘any 1911, el mateix autor escriu per ella l’obra “La reina Jove”. Poc després el 1914 s’instal·la a Madrid i allà estrena “Una señora de Jacinto Benavente” i el 1921 realitza una gira per Amèrica i actua a Mèxic i Cuba.
A Mèrida, l‘artista s’enamora del teatre Emèrita Augusta i inicia l’intent de fer representacions teatrals en aquest lloc. El 1933 hi estrena “Medea” amb Xirgu com a protagonista. El teatre aplega més de 3.000 espectadors, entre ells el president de la República, Azaña, la representació és tot un èxit.
L‘any 1927, estrena “Mariana Pineda” d’un García Lorca encara desconegut. Després l’actriu estrenarà gairebé totes les grans obres del poeta: “La zapatera prodigiosa”, “Yerma”, “Doña Rosita la soltera” o “El lenguaje de las flores” i la reestrena de “Bodas de sangre”.
L‘any 1936 deixa Barcelona per iniciar el seu quart viatge a Amèrica; no en tornarà mai més. El 1937 Xirgu és nomenada delegada del Govern català a Montevideo. És la gran actriu de la República espanyola i, per això, les autoritats franquistes l’any 1939 li confisquen tots els seus béns i condemnen a l‘artista a l’exili. L‘artista va viure a Xile, Argentina i l’Uruguai.
L’actriu moria el 25 d’abril de 1969 a Montevideo. Les seves restes van ser repatriades per la Generalitat de Catalunya i actualment descansen a la seva ciutat natal.

Neus Català i Pallejà

Guiamets 1915 – 2019

Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil (1936), es traslladà a Barcelona. L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura. A França, col·laborà en activitats de la Resistència. A casa seva se centrà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació. L’any 1943 fou denunciada als nazis. Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg, on l’obligaren a treballar en la indústria d’armament. En ser alliberada, retornà a França, on continuà la lluita clandestina contra el franquisme.

Militant del PCC i d’EUiA, fou sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca, a més d’una de les seves fundadores. Fou presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació (2005). Creu de Sant Jordi (2005), Medalla d’Or al mèrit cívic de l’Ajuntament de Barcelona (2014) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2015).

Comenceu a escriure i presioneu entrar per buscar

X