Recomanació digital del dia: “Martín Lutero: renegado y profeta “
Martín Lutero: renegado y profeta / Lyndal Roper. Taurus, 2017
En
aquesta biografia del pare de la Reforma, la historiadora Lyndal Roper
ens explica les vicissituds de la vida de Martí Luter de forma prou
amena i entretinguda. Se centra molt en la seva persona, així doncs, ens
mostra una personalitat torturada per la idea de pecat i, sobretot, per
la seva inquietud per la salvació, des de l’episodi del llamp que el
porta al convent fins al de la torre que li fa veure (exageradament?
equivocadament?) la justificació per la fe de Sant Agustí. En tot cas,
explica prou bé la seva sortida personal a la por malaltissa al Judici
final. Pel que fa als aspectes pràctics, destaca la seva crítica al
monacat i les seves diverses corrupcions, al negoci de les indulgències
papals, a les relíquies a l’hora de reduir el temps de les ànimes al
Purgatori i més tard al celibat i les misses privades.
Per Luter
cadascú ha de cuidar-se de la seva salvació, la Verge Maria, els Sants i
les misses de difunts són un engany que Roma utilitza per fer caixa
sense cap fonament evangèlic: Sola Scriptura, Sola fides, Sola Christus,
Sola gratia. Per a ell, la consciència, unida a la gràcia de Déu són el
fonament de tot, les obres no ajuden en res, són una conseqüència de la
gràcia. La seva concepció de l’home és força pessimista, és pecador
sempre, és Déu qui “aparta la mirada” però només el patiment i la Creu
són l’única via per conèixer alguna cosa de Déu (absconditus o amagat).
Ell no parla amb Déu com tants místics il·luminats, tant sols rep els
atacs del Diable. I per suposat, l’home no gaudeix de lliure albir, tot
està predeterminat, d’aquí la seva disputa amb Erasme de Rotterdam.
La seva personalitat cada cop més iracunda, el seu caràcter messiànic i
els enemics que li van sorgint dins la pròpia Reforma (Karlstadt,
Muntzer i la revolta dels camperols, sacramentaris que neguen la
presència de Crist a l’eucaristía, anabaptistes que neguen el baptisme
de nens entre d’altres) li fan apropar-se cada cop més al poder de
Saxònia per tal d’afermar la Reforma sense extremismes. Amb el Papa,
l’Anticrist, no arribarà a cap acord però, paradoxalment, a mesura que
va construint la “seva “ església va convertint-se de perseguit a
perseguidor i per trobar aliats entre els prínceps dels estats
d’Alemanya accentua la seva unió/dependència amb el poder secular, a la
inversa de Roma que, des de la querella de les investidures podem dir
que el domina.
Punts foscos i difícils si els mirem des del S.XXI:
l’antijudaísme exacerbat que demostra i que va més enllà del tradicional
de tots els temps i el seu messianisme i, de fet, subjectivisme.
Punts lluminosos per la mentalitat actual, la crítica al clericalisme,
la visió de la sexualitat molt més natural i menys estricta que en el
camp catòlic (fora celibat) i també el foment de la lectura directa (la
Bíblia en alemany!), és a dir, l’eliminació dels intermediaris que poden
falsejar interpretacions, més autonomia pels fidels.
Al tractar-se
d’una biografia passa molt per sobre d’alguns temes teològics crucials o
els tracta molt de passada (lliure albir, justificació per la fe) i,
evidentment, no avalua les conseqüències de la Reforma, no només per
l’Església i la seva autoritat sinó per la concepció de l’home que se’n
desprèn.
Es tracta d’una biografia exhaustiva però amb ànim divulgatiu, ideal per aprofundir en una figura polèmica i, en alguns aspectes, revolucionària, que contribuí a canviar el món occidental, per bé o per mal.
