A les darreres sessions del Club Petits 15 …
Com molts de vosaltres ja sabreu el Club Petits 15 és el grup de lectura infantil de 8 a 9 anys de la nostra biblioteca. En aquest club s’hi reuneixen una quinzena de nens i nenes amb ganes de comentar i parlar sobre un llibre que es llegeixen el mes anterior i que permet treballar l’expressió oral, el pensament crític, la creativitat i, evidentment, fomentar l’hàbit de lectura.
El passat 4 de febrer vam compartir els contes que més ens havien agradat dels que l’escriptor italià Gianni Rodari va explicar en els seus Contes per telèfon. N’hi ha molts, de contes, en aquest llibre, perquè són molt curts i aquest autor tenia molta imaginació, tanta que de vegades s’inventava coses del tot impossibles però que ens han agradat molt. Sobretot allò que diu de poder-se menjar la tristesa amb patates i suc si no tens un bon dia!
L’11 de març vam parlar del llibre Males bèsties d’Aaron Blabey i ens van sorgir aquests dubtes:
-Un llop conduint un “chevy”? (Per cert, vam estar d’acord en que “molava” molt, el cotxe).
-Una serp i una piranya (fora de l’aigua) ajudant a un pobre gatet perdut? Feia molt de riure.
-Un tauró amb trenes i faldilles solucionant-ho tot (o enredant-ho tot)? Aquest personatge ens va agradar molt de dibuixar-lo.
Sí, tot això, i en un club de lectura!
I més Males Bèsties que van sortir de la nostra imaginació i van anar a parar al paper.
Aquí us en presentem un bon parell… obra de la nostra companya Martina.
A la darrera sessió, la de l’1 d’abril vam llegir Fill de dracs de Sébastien Perez i Justine Brax. D’entrada crida l’atenció que apareixen dibuixos destacats sobre fons blanc, sense més il·lustració. Això ens va fer pensar que els autors volien transmetre alguna cosa especial: un símbol, una idea, una part del conte…
També ens vam fixar molt bé en la tècnica de collage que havien fet servir per crear les escates dels dracs i els vestits del protagonista, Yomon. Es veia molt bé la barreja de paper de diari (en francès!), papers de colors i tintes fluorescents.
La tinta fluorescent ens va semblar que servia per fer una mena de camí o recorregut, com en Yomon, que també feia un camí.
Ens va impresionar molt que, al final del conte, se sabés un secret ocult durant 10 anys i que Yomon es retrobés amb el seu pare perdut. A les il·lustracions vam veure tristesa barrejada amb alegria i ens va costar trobar una manera de definir aquest sentiment.
A alguns no ens va agradar massa la història perquè parlava de guerres i hi havia molta tristor, a altres ens va agradar molt pels dibuixos dels dracs i dels reis i la reina.
Fill de dracs és un dels contes amb el vocabulari més difícil que hem llegit aquest any, vam descobrir el sentit de les següents paraules: esmicolar, eixordador, revelar, vacil·lar…
