Llibre de la setmana: “Montserrat Roig: la memòria viva” d’Aina Torres

Montserrat Roig. La memòria viva és la reivindicació d’una veu silenciada: ni una crònica vital ensucrada ni un elogi gratuït. Tampoc no deixa de banda els aspectes incòmodes la seva carrera, com ara la inseguretat a l’hora de fer novel·les arran de les males crítiques. Segurament, una de les coses que més ha espantat els periodistes i els filòlegs que no en parlen és l’afany de Montserrat Roig per tocar totes les tecles, perquè quan les tocava no ho feia en va. Asseure’s a llegir-la, ho saben tots els que l’han silenciada, és passar pàgines amb un punxó clavat als glutis. Massa periodista per ser escriptora. Massa combativa per ser periodista. La biografia d’Aina Torres confirma que ens hi hem posat tard, però a temps, perquè l’obra de Montserrat Roig és extraordinàriament vigent. Potser el reconeixement absolut arribarà el dia que es pugui parlar d’ella amb regularitat a les facultats de comunicació i de filologia. Llavors tocarà comentar fragments com aquest: “Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic.” I fer autocrítica.

Font: Núvol.cat