Llibre de la setmana: “Un bon país no és un país low cost”

En aquest assaig, l’autor reflexiona sobre un concepte tan apassionant, voluble i opinable com la decència o, més ben dit, la necessitat de decència -i la seva mancança- en l’ADN dels països. I els factors d’anàlisi d’aquesta decència a nivell econòmic  són allò que produeixen els països i com ho distribueixen entre els seus habitants. Utilitza dos vectors de judici: la prosperitat i l’equitat. Un país serà més decent com més pròsper i equitatiu sigui. Espanya, ressalta Puig, està en un terreny intermedi, ja que és raonablement pròsper, però, en canvi, és dels països menys equitatius d’Europa. Dades a tenir en compte? Doncs que la nostra economia genera massa llocs de treball de baixa qualificació i, per tant, mal pagats. “El mileurisme és molt mal negoci”, conclou.

Com a consideració col·lateral i molt rellevant, es constata que la meitat dels llocs de treball generats a Espanya en el que portem de segle han sigut per a immigrants: “Els immigrants han de tenir drets però també han de pagar impostos i per poder fer-ho han d’estar ben pagats”.

Conclusió final: per ser decents cal fugir del low cost com de la tinya.

Font: Diari Ara