Un conte que tracta de genets, de cavalls, de salts d’obstacles, de ensopegades, de l’amistat i també tracta d’ulleres.
-Ulleres??? Has dit ulleres???
-Què passa? Que no enteneu com pot tractar de tantes coses tant diferents entre elles? Doncs animeu-vos a emportar-vos-el i descobrireu com és això…

Aquest conte juga d’una manera simpàtica i senzilla amb temes diversos com ara l’amistat, els concursos de salt d’hípica i el fet de perdre visió i haver de dur ulleres. Això sí, tot ho fa sota el prisma de l’absurd elevat a la categoria de realitat quotidiana.

Dadà és un cavall especialitzat en salt d’obstacles que junt amb el seu estimat genet (un gentleman molt elegant i fi -tot i dur unes ulleres d’una graduació significativa…-) han guanyat tot allò que és guanyable en aquest tipus de tornejos. Junts formen un tàndem insuperable. Però arriba un dia en que les coses no van bé: cauen per terra, ensopeguen i arriben molt perjudicats al final del recorregut. Què els hi passa? Es pregunten ambdós. Van a metges i a psicòlegs i ningú no en treu aigua clara. Finalment, en el següent campionat i arrel d’una ensopegada providencial, les ulleres que duu el genet d’en Dadà cauen damunt dels ulls del cavall i aleshores… ES FA LA LLUM! De sobte el pobre Dadà veu els obstacles, veu l’itinerari… Ho veu tot i guanyen el concurs!!!

Tot aquest argument d’entrada inversemblant, es torna en una cosa d’allò més normal i quotidiana gràcies a la força de les il·lustracions d’Albertine i el text de Germano Zullo (una parella que tenen al seu favor haver un bon grapat d’àlbums infantils 100% recomanables).